RESUMEN: Balta, l’osset, s’enfadava quan les coses canviaven. Ell hauria volgut que, tot allò que li agradava, durés per sempre més. Però, si això haguera sigut possible, mai hauria conegut res diferent. Si el llac estiguera sempre gelat seria impossible nadar en les seues aigües i si en arribar la tardor no caiguessin les fulles dels arbres, no podrien brollar-ne de noves. Quan Balta va deixar d’enfadar-se, va ser capaç de comprendre-ho i va trobar la solució al problema..